Benvolgut Sr. Pons,
Dues setmanes enrere, vostè vingué a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB on curso primer de periodisme. Vaig assistir a la conferència i de tot el seu discurs vaig retenir sobretot una premissa que trobo molt interessant: “cal dominar la llengua i, a través de les paraules, argumentar”. Al voltant d’aquesta afirmació es desenvoluparà la meva carta.
Si ja es domina la llengua, és necessari dominar també els arguments? En primer lloc, evidentment, un periodista ha de disposar dels recursos lingüístics suficients per a poder crear i travar bé el missatge. Però no tan sols això, sinó que, a més, necessita fer ús d’aquestes eines per a aconseguir que el seu discurs pugui ser desentrellat perfectament pels receptors.
D’altra banda, però, cal fer referència a la segona part de la seva manifestació. No hi estic del tot d’acord. La seva premissa s’aproxima molt a les teories d’oratòria de Ciceró, orador romà que considerava que saber i poder convèncer era el més important en un discurs oral, encara que també es podria aplicar a l’escrit o a l’audiovisual. Un periodista, és cert, ha d’orientar les seves explicacions amb versemblança, però això no hauria d’excloure la veritat, una qüestió que, per a alguns, és simplement ètica. Per tant, el professional de la comunicació no ha de buscar un discurs ple d’arguments per a persuadir els receptors del missatge periodístic, sinó que els ha d’usar per a ajudar-se a explicar la veritat i raonar per què la concep d’una manera i no d’una altra.
A Cartes a Clara, una periodista del segle XX, vostè afirma que “l’escriptor que domina la llengua domina, també, els arguments”. Crec que aquesta frase és substancialment diferent a la declarada per vostè mateix durant l’acte a la facultat. El sentit de la primera exposada per mi en aquesta carta dóna més importància als arguments que a la llengua, que s’expressa només com un mitjà per a arribar a l’objectiu de persuadir els receptors. En canvi, la tesi del seu llibre, contràriament, posa èmfasi en la llengua. L’escriptor es mostra, en aquest segon cas, com aquell que necessita dominar la llengua per a dominar els arguments. Emperò, no es presenta aquesta darrera capacitat com a una obligació, sinó com a una possibilitat.
En fi, l’art de persuadir es basa en el bon ús d’arguments, però en el periodisme cal explicar la veritat. La llengua ha d’ajudar a fer més fàcil la transmissió dels missatges, però no s’han d’argumentar mentides.
Cordialment,
Alba Mora
Dues setmanes enrere, vostè vingué a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB on curso primer de periodisme. Vaig assistir a la conferència i de tot el seu discurs vaig retenir sobretot una premissa que trobo molt interessant: “cal dominar la llengua i, a través de les paraules, argumentar”. Al voltant d’aquesta afirmació es desenvoluparà la meva carta.
Si ja es domina la llengua, és necessari dominar també els arguments? En primer lloc, evidentment, un periodista ha de disposar dels recursos lingüístics suficients per a poder crear i travar bé el missatge. Però no tan sols això, sinó que, a més, necessita fer ús d’aquestes eines per a aconseguir que el seu discurs pugui ser desentrellat perfectament pels receptors.
D’altra banda, però, cal fer referència a la segona part de la seva manifestació. No hi estic del tot d’acord. La seva premissa s’aproxima molt a les teories d’oratòria de Ciceró, orador romà que considerava que saber i poder convèncer era el més important en un discurs oral, encara que també es podria aplicar a l’escrit o a l’audiovisual. Un periodista, és cert, ha d’orientar les seves explicacions amb versemblança, però això no hauria d’excloure la veritat, una qüestió que, per a alguns, és simplement ètica. Per tant, el professional de la comunicació no ha de buscar un discurs ple d’arguments per a persuadir els receptors del missatge periodístic, sinó que els ha d’usar per a ajudar-se a explicar la veritat i raonar per què la concep d’una manera i no d’una altra.
A Cartes a Clara, una periodista del segle XX, vostè afirma que “l’escriptor que domina la llengua domina, també, els arguments”. Crec que aquesta frase és substancialment diferent a la declarada per vostè mateix durant l’acte a la facultat. El sentit de la primera exposada per mi en aquesta carta dóna més importància als arguments que a la llengua, que s’expressa només com un mitjà per a arribar a l’objectiu de persuadir els receptors. En canvi, la tesi del seu llibre, contràriament, posa èmfasi en la llengua. L’escriptor es mostra, en aquest segon cas, com aquell que necessita dominar la llengua per a dominar els arguments. Emperò, no es presenta aquesta darrera capacitat com a una obligació, sinó com a una possibilitat.
En fi, l’art de persuadir es basa en el bon ús d’arguments, però en el periodisme cal explicar la veritat. La llengua ha d’ajudar a fer més fàcil la transmissió dels missatges, però no s’han d’argumentar mentides.
Cordialment,
Alba Mora
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada