Gaudí en família
-
La Sagrada Família obre les portes els dissabtes de gener degut al renovat interès
després de la visita de Benet XVI
a
a
a
REDACCIÓ // Alba Mora
FOTOGRAFIA // Ferran Mora
a
a
Avui és un dia familiar, per gaudir en família, per redescobrir Gaudí en Família. L’obra magna de l’arquitecte català obre al gran públic després que el papa Benet XVI consagrés la Sagrada Família com a basílica en la seva darrera visita a la ciutat comtal el mes de novembre passat. Endinsar-se per unes hores en la meravella d’Antoni Gaudí és l’excusa perfecta perquè pares, avis, fills, néts i besnéts passin temps junts, una excel·lent oportunitat per convertir-nos en turistes del nostre propi país.
La Pedrera, el Parc Güell, la Casa Batlló, la Sagrada Família, el Col·legi de les Teresianes... El modernisme d’Antoni Gaudí decora Barcelona des de finals del segle XIX i, d’una manera molt especial, l’art de l’arquitecte s’ha convertit en un referent de la capital catalana. Gaudí sempre considerà la natura com la seva gran mestra i per això és tan fàcil reconèixer formes de la naturalesa en les obres del català. Les llargues estades al mas familiar de Riudoms durant la infància, degudes a la seva delicada i inestable salut, van permetre-li captar la llum mediterrània que, sobretot, l’artista català va saber plasmar al Temple Expiatori de Barcelona.
a
a
Són gairebé dos quarts de dotze del matí d’un dissabte de gener. La llarga cua que fa dues voltes al voltant de la Sagrada Família avança a poc a poc i els que esperen per entrar al temple, la majoria són jubilats, es desesperen quan algú intenta evitar l’hora i pico d’espera. Fins i tot, es detecten alguns disturbis, que els mossos d’esquadra intenten controlar i que no van a més de la simple cridòria, d’aquells que veuen amenaçada la seva posició a la filera. Els dissabtes de gener d’enguany són unes jornades especials, a més, per la possibilitat de passejar a peu, de manera excepcional, per les calçades del Carrer de Mallorca entre el Carrer de Sicília i el Carrer de Lepant, vies tallades durant aquests dies de portes obertes.
L’església monumental de Barcelona va iniciar la seva construcció a partir del projecte de l’arquitecte Francisco de Paula del Villar l’any 1882, però Gaudí va continuar les obres del temple a partir de l’any següent i hi va dedicar la seva vida intensament. L’arquitecte català va aconseguir, tot i morir sense haver finalitzat l’edificació de l’obra i, fins i tot, sense que avui en dia el bastiment hagi acabat, que la Sagrada Família sigui considerada un signe d’identitat universal de la ciutat. Precisament aquí rau la importància de la basílica, a banda, de la rellevància a nivell arquitectònic, artístic i religiós.
Des dels inicis de la construcció, el temple s’alça gràcies, majoritàriament, a donatius i aportacions de milers de persones. Gaudí, una de les figures més internacionals de la cultura i l’arquitectura catalanes, digué: “El Temple Expiatori de la Sagrada Família el fa el poble i s’hi emmiralla. És una obra que està a les mans de Déu i en voluntat del poble”. Aquesta afirmació de l’artista l’aproxima al poble, als sentits universals que tothom experimenta, a la naturalesa on, en definitiva, els éssers humans vivim. El llenguatge propi de Gaudí era, i segueix sent, molt expressiu, atemporal, per a tots els públics.
Passejar per la Sagrada Família és passejar per la vida de Jesús, perquè la construcció del temple fou concebuda com un recorregut per la seva existència. La visita turística comença per la Façana del Naixement, situada expressament a l’est de l’edifici, ja que és per on surt la primera llum del dia. En aquesta part de l’església, s’alcen les quatre torres tan característiques de la construcció gaudiniana i els quatre campanars estan coronats per uns pinacles coberts per trencadís i decorats amb inscripcions de lloança. Les divuit torres, els dotze campanars i els sis cimboris que dissenyà Gaudí són un símbol d’apropament entre el cel i la terra, entre Déu i els fidels.
Els visitants de la Sagrada Família tenen l’oportunitat de contemplar l’únic accés lateral que Gaudí va veure acabar en vida. Darrera de la imponent façana, s’amaga una interessant simbologia que representa el triomf de la vida a partir d’un cant a la joia del naixement, la infància i l’adolescència de Jesús. Els tres pòrtics de la portalada est són els símbols de les virtuts teologals de la fe, l’esperança i la caritat, i la façana està repleta d’escultures i relleus de diferents artistes perfectament integrades en l’estil arquitectònic de l’edifici.
La Façana del Naixement recorda l’estil gòtic més pur de l’Edat Mitjana, però els visitants es traslladen encara amb més facilitat a mesura que s’endinsen al temple. L’alçada de la construcció des de l’interior i les altíssimes columnes que s’alcen fins al sostre s’inclouen en l’esquema gòtic perfectament. Emperò, a diferència de l’arquitectura gòtica clàssica, Gaudí la reinterpreta amb una brillant il·luminació i la combina amb formes ondulants naturalistes i símbols cristians. La llum del dia penetra pels vitralls dels finestrals i les obertures de l’església. L’artista Gaudí va calcular fins al mínim detall per tal que l’interior del temple fos lluminós i, doncs, fins i tot les voltes que sostenen l’estructura van ser pensades degudament. La lluminositat de l’espai és també simbòlica, ja que aquell qui entra experimenta un estat de recolliment òptim per a la pregària.
El recorregut, un cop a l’interior de l’edifici, va a gust de cada visitant, però l’alternativa que proposem segueix amb la visita al deambulatori que envolta l’absis de l’església i on hi ha les set capelles. Passejant per les naus laterals de l’esquerra, es pot copsar la màgia d’un temple d’aquestes característiques.
El sistema de columnes, completament innovador en la història de l’art, s’aixequen sobre una planta de creu llatina i són l’exemple més clar de la influència de la naturalesa en l’arquitectura de Gaudí. Com si es tractessin d’arbres en un bosc, les columnes es ramifiquen en forma de branques, amb soca i copa de fulles, i la sensació que es crea és tal com si ens trobéssim en el sotabosc.
Des de la porta sud, la façana de la qual s’anomena de la Glòria i el parenostre, es pot contemplar l’altar major. Estratègicament és el punt de màxima lluminositat perquè la creu i la imatge de Jesús crucificat necessita d’una llum potent per acomplir la funció d’il·luminador. L’altar també està presidit per un baldaquí. A mesura que t’acostes a l’altar, s’aprecia la gran lluerna de just a sobre de la taula consagrada i s’intueix el triangle equilàter daurat i el cercle que representa el Déu creador.
La Façana de la Glòria explica l’origen i la fi de la humanitat, i l’explosió de la plenitud personal de Jesús. Aquest accés serà el principal del temple, a la porta del qual es podrà llegir el text sencer del parenostre en català i una frase de l’oració en cinquanta idiomes diferents. D’aquesta manera, mitjançant un art que simbolitza la cultura catalana, s’aconsegueix universalitzar i agermanar diferents cultures.
La visita al temple de Gaudí finalitza accedint a la part exterior esquerra de l’església per poder contemplar la Façana de la Passió. Tal com el nom indica, la portalada representa la Passió de Jesús, un moment de dolor i sacrifici, i la seva posició estratègica a l’oest es basa en la correspondència entre la mort i els darrers rajos de sol i, per tant, és un bon punt final en el recorregut per la vida del Creador cristià.
El temple és una explosió del blanc, però la gran varietat de materials usats en les columnes aporta un toc de color, com la diversitat de turistes que alberga una oportunitat com la que ens ocupa. La Sagrada Família seguirà la seva construcció de la mateixa manera que nous visitants tornaran a manifestar expressions com “quina meravella” o “sembla de fantasia”.
