Convergència i Unió ha apostat per “una Catalunya millor”. El programa electoral consta de deu punts principals que expliquen com millorar Catalunya, sota el seu punt de vista, que abracen temes laborals, fiscals, sostenibilitat i immigració. Encara que el programa se centra en la seva possible futura gestió governativa, CiU fa referència al govern Montilla i critica “la pressió fiscal que ha pujat el govern tripartit”. El president del partit i cap de llista a la circumscripció de Barcelona, Artur Mas, acapara la propaganda per correu convencional i intenta acostar-se als joves que per primera vegada poden votar a les eleccions de la Generalitat: “Per primera vegada pots decidir quin rumb vols per al teu país. Et convido a sumar-te a aquest canvi per fer de Catalunya un país d’oportunitats per a la gent jove”.
a
Campanya de CiU per "una Catalunya millor"
Tot i haver criticat amb contundència la formació política del Tripartit, que ha governat Catalunya des de l’any 2003, Artur Mas ha manifestat a RAC1 que “Si els catalans decideixen que hi hagi un govern dèbil al nostre país, el dia 29 de novembre aniré a veure la resta de partits per ordre de vots. Posaré el nostre programa sobre la taula. Amb el partit que vegi que puc salvar la major part del programa, arribaríem a pactar.” De la mateixa manera es va posicionar Mas al debat que TV3 va oferir el passat diumenge 21 de novembre.
José Montilla, actual president de la Generalitat i candidat per a la nova legislatura, ha protagonitzat els cartells propagandístics del PSC, com a “garantia de progrés” o el “superhome normal”. El programa electoral s’ha presentat tant en català com en llengua castellana. Els punts principals de la propaganda del partit socialista català es divideixen en, per una banda, una al·lusió lloadora de la gestió del seu mandat: “amb el govern socialista, Catalunya ha assolit el màxim autogovern, el millor finançament i la màxima intervenció pública de l’Estat de tota la història”. D’altra banda, el programa també mostra la seva posició política entre dreta i independentisme.
a
Cartell electoral del PSC
La intervenció de Montilla al debat de TV3 ha resultat força criticada. El cert és que li va costar arrencar i la seva proposta final del cara a cara amb Artur Mas es va presentar com un atac indirecte a CiU. Emperò, el cop va sortir-li malament. Montilla no s’esperava la resposta contundent del polític convergent, que s’oferí a dur a terme el cara a cara allà mateix. El president de la Generalitat va defensar-se a RAC1: “El candidat de CiU no tenia més sortida que respondre el que va respondre”.
Joan Puigcercós, candidat a la Presidència de la Generalitat, i Ernest Benach, candidat per Barcelona, apareixen al programa electoral per correu convencional del seu partit, Esquerra Republicana de Catalunya. El lema del partit d’esquerres ha estat “Gent valenta” per decidir el futur d’una Catalunya independent de l’Estat espanyol. Precisament és aquest el centre principal de la campanya del partit de Puigcercós, i així ho va manifestar també al debat de les Eleccions 2010 de TV3, encara que ERC també pretén intervenir en la crisi, la joventut i la identitat catalana. La crítica a d’altres partits amb representació a l’hemicicle es fan evidents amb sentències com “evitarem que CiU i PSC retallin competències a l’Oficina Antifrau” o “no pot ser que [...] el PP sigui el tercer partit de Catalunya”.
a 
ERC: "Gent valenta"
Davant la marxa d’importants figures del partit independentista (Rut Carandell, Joan Carretero, Uriel Bertran), arran d’algunes escissions internes, el repte d’ERC és passar per davant del PP a les eleccions: “Si no passem davant del PP no haurem guanyat”, manifestà Puigcercós a RAC1.
Quant al Partit Popular de Catalunya, encapçalat per Alícia Sánchez-Camacho, centra la seva campanya electoral pel 28-N a crear llocs de treball. L’ús alternatiu del castellà i del català posa de manifest la seva política de “llibertat per a usar la llengua que volem”. El PPC es mostra, clarament, en contra de la independència i critica a formacions polítiques com ERC o Solidaritat Catalana de centrar la seva política en el nacionalisme i no en abordar temes com l’atur. Els votants també han rebut una propaganda no oficial del PPC que es mostra com un llistat de crítiques als altres partits i que encoratja als sufragistes a votar el Partit Popular “com a única garantia de canvi a Catalunya i a Espanya”.
a 
Alícia Sánchez-Camacho és la candidata del PPC
La candidata a la Presidència de la Generalitat va protagonitzar l’escàndol del videojoc Alícia Croft. Sánchez-Camacho va defensar-se a RAC1: “[El videojoc] va ser un error garrafal de l’empresa [que el va fer].” En referència al bilingüisme que defensa a Catalunya, Sánchez-Camacho va manifestar que “a Catalunya hi ha dues llengües oficials, no crec que hi hagi d’haver una llengua per davant de l’altra.”
En la seva línia ideològica, Iniciativa de Catalunya Verds prioritza, en la seva campanya electoral, “crear ocupació” i “canvia l’economia”, fer front a la crisi amb polítiques socials, aturar el canvi climàtic i constituir Catalunya dins d’un Estat federal. Amb el lema “Verd esperança”, Joan Herrera apel·la a l’expressió poètica per presentar la política ecologista com la solució als problemes. El cap de partit de ICV-EUiA va afirmar a RAC1 que “Em fa emprenyar perquè em temo el pitjor [amb el magatzem nuclear]. Em temo que deixin passar les eleccions i després diguin que ve aquí. [...] Hi ha massa silencis, sobretot, els d’en Mas i d’en Montilla.” dx
a
Campanya d'ICV-EUia: "Verd esperança. Solucions d'esquerres"
El partit d’Albert Rivera, Ciutadans, crida als votants a “rebelar-se”. Com ja havia fet en la campanya anterior, C’s torna a centrar el seu discurs electoral en el bilingüisme en tots els àmbits a Catalunya. El partit Rivera es mostra com una “alternativa progressista, no nacionalista”. Rivera assegura, d’altra banda, bonificacions socials per a les empreses que contractin treballadors menors de 25 anys i majors de 45, i critica les retallades del tripartit.
Albert Rivera, en una propaganda per les eleccions del 28N
Fora dels sis partits amb representació parlamentaria a l’última legislatura, els que han fet sonar més la seva campanya han estat Solidaritat Catalana per la Independència (Joan Laporta), Reagrupament (Joan Carretero), Plataforma per Catalunya (Josep Anglada) i Alternativa de govern (Montserrat Nebrera). També han aconseguit candidatura els partits Escons en blanc – Ciudadanos en blanco, Pirates de Catalunya, Partit Antitaurí contra el Maltractament Animal i Coordinadora Reusenca Independent (amb la controvertida Carmen de Mairena com a segona de llista per Barcelona).
En fi, la tendència de tots els partits és presentar-se com una alternativa al govern, “millor” a l’actual. La crítica a la resta de candidatures és present en totes les campanyes, mentre que l’explicació del “com” pretenen desenvolupar les solucions que presenten manca en les propagandes electorals.
Jo crec que aquesta campanya electoral ha estat força patètica...massa atac els uns cap als altres i al final, res de res. No han aportat informació nova, només han aprofitat els desastres dels altres per criticar-se i treure a la llum els aspectes "bons" de les seves candidatures...en fi, ara ja està decidit. A veure com van aquests 4 anys.
ResponElimina