Benvolgut Sr. Pons,
Dedicaré la carta d’avui a parlar sobre els titulars polèmics. Els experts del rang diuen que titular és la feina més difícil per a un periodista. La meva petita experiència em demostra que veritablement és així. Cal fer una síntesi molt acurada en una línia o dues que condensin la dada més rellevant d’una notícia i trobar les millors paraules per a poder expressar-la. I això requereix, precisament, una forta capacitat de síntesi i un gran domini de la llengua.
Hi ha qui té aquestes dues darreres habilitats molt desenvolupades i les aprofiten, malauradament, per crear titulars que busquen l’ambigüitat, la polèmica, una marcada ideologia, la possibilitat de ser subjectes a crítica, la confrontació amb una certa oposició, la reacció dels protagonistes de la notícia en qüestió, expressar allò que ningú s’atreveix a manifestar i, per sobre de tot, vendre. La pregunta, doncs, seria la següent: com encaixen els titulars polèmics amb la venerada ètica periodística?
A Cartes a Clara, vostè fa referència a un titular seu que sortí publicat al diari Avui: “Ha mort Salvador Espriu, poeta nacional de Catalunya”. Però per què aquest titular on s’hi diu una veritat gens ofensiva (Espriu fou el poeta del poble català) és considerat com a polèmic i en canvi d’altres usats a periòdics amb una tendència ideològica molt marcada, com El Mundo o La Razón, no? Personalment opino que la diferència està en qui emet aquest titular. Les paraules “nacional” i “Catalunya” juntes sempre desperten controvèrsia, mentre que els altres ja han estat acceptats com a normalitat.
Recordo que, poc menys de quatre anys enrere, el propietari d’un bloc publica una entrada titulada “SGAE=lladres”. La SGAE, fins i tot, va demanar-li que la retirés juntament amb tots els comentaris que havien fet altres blocaires. Encara que aquest titular no aparegué en cap publicació, ni fou emès per cap periodista de renom, la veritat és que la polèmica que suscità pot servir-nos d’exemple.
Ras i curt: la missió d’un periodista és, senzillament, transmetre la veritat tal com és, sense floritures ni opinió, despullat de qualsevol rerefons amb doble intencionalitat.
Cordialment,
Alba Mora
Dedicaré la carta d’avui a parlar sobre els titulars polèmics. Els experts del rang diuen que titular és la feina més difícil per a un periodista. La meva petita experiència em demostra que veritablement és així. Cal fer una síntesi molt acurada en una línia o dues que condensin la dada més rellevant d’una notícia i trobar les millors paraules per a poder expressar-la. I això requereix, precisament, una forta capacitat de síntesi i un gran domini de la llengua.
Hi ha qui té aquestes dues darreres habilitats molt desenvolupades i les aprofiten, malauradament, per crear titulars que busquen l’ambigüitat, la polèmica, una marcada ideologia, la possibilitat de ser subjectes a crítica, la confrontació amb una certa oposició, la reacció dels protagonistes de la notícia en qüestió, expressar allò que ningú s’atreveix a manifestar i, per sobre de tot, vendre. La pregunta, doncs, seria la següent: com encaixen els titulars polèmics amb la venerada ètica periodística?
A Cartes a Clara, vostè fa referència a un titular seu que sortí publicat al diari Avui: “Ha mort Salvador Espriu, poeta nacional de Catalunya”. Però per què aquest titular on s’hi diu una veritat gens ofensiva (Espriu fou el poeta del poble català) és considerat com a polèmic i en canvi d’altres usats a periòdics amb una tendència ideològica molt marcada, com El Mundo o La Razón, no? Personalment opino que la diferència està en qui emet aquest titular. Les paraules “nacional” i “Catalunya” juntes sempre desperten controvèrsia, mentre que els altres ja han estat acceptats com a normalitat.
Recordo que, poc menys de quatre anys enrere, el propietari d’un bloc publica una entrada titulada “SGAE=lladres”. La SGAE, fins i tot, va demanar-li que la retirés juntament amb tots els comentaris que havien fet altres blocaires. Encara que aquest titular no aparegué en cap publicació, ni fou emès per cap periodista de renom, la veritat és que la polèmica que suscità pot servir-nos d’exemple.
Ras i curt: la missió d’un periodista és, senzillament, transmetre la veritat tal com és, sense floritures ni opinió, despullat de qualsevol rerefons amb doble intencionalitat.
Cordialment,
Alba Mora
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada