Per dur a terme l’anàlisi del seguiment de la vaga general del 29 de setembre realitzat per diferents diaris, utilitzarem premsa de tirada nacional: el Periódico, La Vanguardia, El País, El Mundo, La Razón i ABC, que responen a ideologies diverses, que ens permetran fer-nos una idea sobre com es pot tractar una mateixa notícia des de diferents perspectives, concretament, el dia després dels fets.
En primer lloc, cal fixar-nos en la magnitud geogràfica d’aquest seguiment per part de cada un dels periòdics, i advertim que La Vanguardia i el Periódico de Catalunya se centra en els fets a Barcelona, on s’hi concentraren els incidents més destacats en territori català, mentre que la resta publica una crònica més general de la convocatòria.
Les xifres donades pels diferents periòdics, d’altra banda, divergeixen de manera poc significativa, ja que són molt aproximades. Segons les fonts de La Vanguardia, van ser quaranta-dos els detinguts al centre de la capital catalana (un total de cinquanta-nou a Catalunya), dades que coincideixen amb la informació d’el Periódico de Catalunya i d’El Mundo. Tot i així, no coincideixen amb el nombre de ferits: mentre el primer dóna la xifra de cinquanta-set, vint-i-vuit dels quals eren policies, aquestes dades s’arrodoneixen en el segon: seixanta ferits (trenta policies). Les xifres que donà El Mundo dels ferits a Catalunya s’assimilen molt a les ja exposades: cinquanta-set en total (trenta d’ells Mossos d’Esquadra). Si bé El País coincideix amb La Vanguardia quant als ferits, el diari propietari del Grupo PRISA fa un còmput total de trenta-tres detinguts. És necessari destacar, també, que La Razón numera cinquanta-tres detencions a Catalunya i trenta-sis a Barcelona.
Pel que fa als sectors paralitzats, la premsa coincideix en qualificar la vaga de “no general”. La indústria va ser el sector principal a adherir-se a la vaga, en detriment a la petita i mitjana empresa, la sanitat i l’ensenyament. La Razón fa un seguiment especificant la incidència de la convocatòria en cada sector i anuncia, efectivament, que per gairebé el cent per cent dels treballadors de l’àmbit sanitari, educatiu, administratiu i cultural fou un dia laboral més. El titular de l’ABC, “El 29-S se jugó en los polígonos y se diluyó en las ciudades”, resumeix perfectament la generalització a tots els diaris que hem escollit que els piquets tingueren més incidència a les zones industrials. El Mundo va més enllà i especifica que el fracàs de la vaga es deu, bàsicament, a la crisi que pateix el país: por a l’acomiadament, no poder permetre’s no cobrar un dia, la poca confiança en el triomf de les reivindicacions... Malgrat això, cal dir que la premsa fa ressò tant de les xifres donades per la patronal, les quals anuncien una vaga poc seguida, mentre que pels sindicats, com indica El País, el vuitanta per cent dels assalariats no anaren a treballar.
Així doncs, queda clar que la premsa nacional no discrepa ni en les xifres ni en les diferents interpretacions donades pels protagonistes (govern, sindicats i patronal). Això no obstant, és cert que cada un d’ells en fa individualment la seva interpretació. El Mundo i ABC es posen d’acord en el títol “Fracaso general”, indicant que la vaga general no ha estat cap èxit en tots els sentits: pels sindicats, encara que aquests promocionin el contrari, i pel Govern Zapatero, per haver-se sentit tant discutida la seva reforma laboral. Quant a el Periódico de Catalunya i La Vanguardia, que ja hem comentat que se centra més en els aldarulls a Barcelona, ressalten el fracàs dels sindicats en els serveis i sectors comercials de petita i mitjana empresa, així com del seu èxit a les zones d’indústria. Per últim, destaca el titular d’El País “Seguimiento moderado del paro”, que exemplifica, novament, una majoria de l’àmbit industrial i del transport públic (que sí complí els serveis mínims) secundant la vaga en contraposició a l’escassa participació dels altres sectors.
El ressò internacional de la vaga general també s’ha fet palès en els diaris que analitzem. En concret, La Razón i ABC expliquen els casos de Regne Unit, Estats Units, França, Alemanya, Argentina, Veneçuela i Perú. La primera de les publicacions comenta l’anàlisi que en fan altres diaris fora d’Espanya, també amb interpretacions diferents. Des del continent americà, es dóna una clara victòria a sindicats i vaguistes, mentre que a Europa s’avalua la parada laboral com una posada a prova del govern i, fins i tot, com a fracàs de convocatòria. Tres-centes persones a Perú, com recull ABC, se solidaritzaren amb la vaga a Espanya organitzant una marxa.
Centrant-nos en els successos transcorreguts a Barcelona, tots coincideixen en el “camp de batalla” en què es convertí la ciutat comtal el dia de la vaga. De la mateixa manera, la manifestació que va recórrer pels carrers de la capital catalana ha estat qualificada per aquests diaris com a pacífica i sense incidents destacats. En aquest cas, sindicats i Guàrdia Urbana discrepen de nou en el nombre de manifestants: 400.000 i entre 130.000 i 140.000, respectivament, segons La Vanguardia i El Mundo. La Razón destaca com a titular el crit amb què alguns manifestants demanaven la dimissió de Zapatero a Andalusia. Un grup d’antisistema, d’altra banda, va revolucionar la ciutat protagonitzant destacats disturbis. Se centraren, .sobretot, davant l’edifici de l’antiga seu de Banesto a Plaça Catalunya, ocupat per “okupes” des del dissabte de la setmana anterior.
En darrer lloc, és imprescindible fixar-se en l’opinió de Govern i oposició. La Vanguardia recull el balanç que ERC i ICV van fer de la vaga, a la qual es referien com a “exitosa” i les seves exigències a Zapatero que escoltés al poble i rectifiqués la reforma laboral. El Mundo, en canvi, dedica una avaluació de les declaracions de Mariano Rajoy, cap de l’oposició, sobre la vaga, que considera com un fracàs de Govern i sindicats, tal i com la definia l’ABC.
D’altra banda, des del Govern es té una visió molt diferent. Segons La Vanguardia, des de la Moncloa s’avaluà la vaga de tranquil·la, que transcorregué sense incidents rellevants, tot i que també “lamenta que en la huelga pueda haber algun incidente no deseado”. Des d’El País s’accentua l’anàlisi cap a la no rectificació de la reforma per part del Govern Zapatero i la suavització dels aldarulls, però es dóna per positiu que l’Executiu no hagués negat la vaga i que es pactés els serveis mínims. El Mundo, a més, destaca el principi d’acord del Govern amb un dels principals sindicats, la UGT, encapçalat per Cándido Méndez.
Ras i curt, si bé les xifres donades pels diferents periòdics no divergeixen gaire (nombre amunt, nombre avall), cada una de les publicacions de tirada nacional avaluen els més perjudicats per la vaga: govern, sindicats, patronal o treballadors, així com la repercussió d’aquesta dins del Govern i a l’oposició. El seguiment dels diaris també es diferencia en els diferents llocs analitzats: els diaris catalans centrats en els fets a Barcelona, i la resta oferint una visió més general i, fins i tot, internacional.
En primer lloc, cal fixar-nos en la magnitud geogràfica d’aquest seguiment per part de cada un dels periòdics, i advertim que La Vanguardia i el Periódico de Catalunya se centra en els fets a Barcelona, on s’hi concentraren els incidents més destacats en territori català, mentre que la resta publica una crònica més general de la convocatòria.
Les xifres donades pels diferents periòdics, d’altra banda, divergeixen de manera poc significativa, ja que són molt aproximades. Segons les fonts de La Vanguardia, van ser quaranta-dos els detinguts al centre de la capital catalana (un total de cinquanta-nou a Catalunya), dades que coincideixen amb la informació d’el Periódico de Catalunya i d’El Mundo. Tot i així, no coincideixen amb el nombre de ferits: mentre el primer dóna la xifra de cinquanta-set, vint-i-vuit dels quals eren policies, aquestes dades s’arrodoneixen en el segon: seixanta ferits (trenta policies). Les xifres que donà El Mundo dels ferits a Catalunya s’assimilen molt a les ja exposades: cinquanta-set en total (trenta d’ells Mossos d’Esquadra). Si bé El País coincideix amb La Vanguardia quant als ferits, el diari propietari del Grupo PRISA fa un còmput total de trenta-tres detinguts. És necessari destacar, també, que La Razón numera cinquanta-tres detencions a Catalunya i trenta-sis a Barcelona.
Pel que fa als sectors paralitzats, la premsa coincideix en qualificar la vaga de “no general”. La indústria va ser el sector principal a adherir-se a la vaga, en detriment a la petita i mitjana empresa, la sanitat i l’ensenyament. La Razón fa un seguiment especificant la incidència de la convocatòria en cada sector i anuncia, efectivament, que per gairebé el cent per cent dels treballadors de l’àmbit sanitari, educatiu, administratiu i cultural fou un dia laboral més. El titular de l’ABC, “El 29-S se jugó en los polígonos y se diluyó en las ciudades”, resumeix perfectament la generalització a tots els diaris que hem escollit que els piquets tingueren més incidència a les zones industrials. El Mundo va més enllà i especifica que el fracàs de la vaga es deu, bàsicament, a la crisi que pateix el país: por a l’acomiadament, no poder permetre’s no cobrar un dia, la poca confiança en el triomf de les reivindicacions... Malgrat això, cal dir que la premsa fa ressò tant de les xifres donades per la patronal, les quals anuncien una vaga poc seguida, mentre que pels sindicats, com indica El País, el vuitanta per cent dels assalariats no anaren a treballar.
Així doncs, queda clar que la premsa nacional no discrepa ni en les xifres ni en les diferents interpretacions donades pels protagonistes (govern, sindicats i patronal). Això no obstant, és cert que cada un d’ells en fa individualment la seva interpretació. El Mundo i ABC es posen d’acord en el títol “Fracaso general”, indicant que la vaga general no ha estat cap èxit en tots els sentits: pels sindicats, encara que aquests promocionin el contrari, i pel Govern Zapatero, per haver-se sentit tant discutida la seva reforma laboral. Quant a el Periódico de Catalunya i La Vanguardia, que ja hem comentat que se centra més en els aldarulls a Barcelona, ressalten el fracàs dels sindicats en els serveis i sectors comercials de petita i mitjana empresa, així com del seu èxit a les zones d’indústria. Per últim, destaca el titular d’El País “Seguimiento moderado del paro”, que exemplifica, novament, una majoria de l’àmbit industrial i del transport públic (que sí complí els serveis mínims) secundant la vaga en contraposició a l’escassa participació dels altres sectors.
El ressò internacional de la vaga general també s’ha fet palès en els diaris que analitzem. En concret, La Razón i ABC expliquen els casos de Regne Unit, Estats Units, França, Alemanya, Argentina, Veneçuela i Perú. La primera de les publicacions comenta l’anàlisi que en fan altres diaris fora d’Espanya, també amb interpretacions diferents. Des del continent americà, es dóna una clara victòria a sindicats i vaguistes, mentre que a Europa s’avalua la parada laboral com una posada a prova del govern i, fins i tot, com a fracàs de convocatòria. Tres-centes persones a Perú, com recull ABC, se solidaritzaren amb la vaga a Espanya organitzant una marxa.
Centrant-nos en els successos transcorreguts a Barcelona, tots coincideixen en el “camp de batalla” en què es convertí la ciutat comtal el dia de la vaga. De la mateixa manera, la manifestació que va recórrer pels carrers de la capital catalana ha estat qualificada per aquests diaris com a pacífica i sense incidents destacats. En aquest cas, sindicats i Guàrdia Urbana discrepen de nou en el nombre de manifestants: 400.000 i entre 130.000 i 140.000, respectivament, segons La Vanguardia i El Mundo. La Razón destaca com a titular el crit amb què alguns manifestants demanaven la dimissió de Zapatero a Andalusia. Un grup d’antisistema, d’altra banda, va revolucionar la ciutat protagonitzant destacats disturbis. Se centraren, .sobretot, davant l’edifici de l’antiga seu de Banesto a Plaça Catalunya, ocupat per “okupes” des del dissabte de la setmana anterior.
En darrer lloc, és imprescindible fixar-se en l’opinió de Govern i oposició. La Vanguardia recull el balanç que ERC i ICV van fer de la vaga, a la qual es referien com a “exitosa” i les seves exigències a Zapatero que escoltés al poble i rectifiqués la reforma laboral. El Mundo, en canvi, dedica una avaluació de les declaracions de Mariano Rajoy, cap de l’oposició, sobre la vaga, que considera com un fracàs de Govern i sindicats, tal i com la definia l’ABC.
D’altra banda, des del Govern es té una visió molt diferent. Segons La Vanguardia, des de la Moncloa s’avaluà la vaga de tranquil·la, que transcorregué sense incidents rellevants, tot i que també “lamenta que en la huelga pueda haber algun incidente no deseado”. Des d’El País s’accentua l’anàlisi cap a la no rectificació de la reforma per part del Govern Zapatero i la suavització dels aldarulls, però es dóna per positiu que l’Executiu no hagués negat la vaga i que es pactés els serveis mínims. El Mundo, a més, destaca el principi d’acord del Govern amb un dels principals sindicats, la UGT, encapçalat per Cándido Méndez.
Ras i curt, si bé les xifres donades pels diferents periòdics no divergeixen gaire (nombre amunt, nombre avall), cada una de les publicacions de tirada nacional avaluen els més perjudicats per la vaga: govern, sindicats, patronal o treballadors, així com la repercussió d’aquesta dins del Govern i a l’oposició. El seguiment dels diaris també es diferencia en els diferents llocs analitzats: els diaris catalans centrats en els fets a Barcelona, i la resta oferint una visió més general i, fins i tot, internacional.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada