REFLEXIÓ A POSTERIORI

Què es considera notícia? Teòricament, a l'hora d'escollir què és i què no notícia es tenen en compte valors tals com l'interès públic, la proximitat del fet en relació al receptor, la continuïtat, la confrontació entre dues parts... Sent així, i agafant el cas de la vaga general del passat 29 de setembre al terme municipal de la Garriga, podem arribar a dues conclusions.

En primer lloc, i tenint en compte les circumstàncies pacífiques en les quals es va desenvolupar la parada a la població vallesana (http://albamoraantoja.blogspot.com/2010/09/des-de-ben-dhora-al-mati-la-vaga.html), és perfectament comprensible que els mitjans de comunicació amb un àmbit de distribució a Catalunya no se'n fessin ressò. Aquests se centraren molt, més enllà d'ideologies i interessos, a la capital catalana, on, certament, hi transcorregueren els principals i més significatius successos: des de manifestacions de sindicats i antisistemes a atacs contra les forces d'ordre.

Això no obstant, els mateixos valors notícia aplicats en l'àmbit autonòmic, s'haurien de poder traslladar als mitjans locals. Sorprèn, doncs, que no s'hi faci cap tipus de referència. El 9 Nou del Vallès Oriental va centrar les seves pàgines dedicades a la vaga a les ciutats de Granollers i Parets, de la mateixa manera que els informatius de VOTV tampoc seguiren la situació a la Garriga. Ambdós mass media podrien disculpar-se amb els conceptes físics d'espai i temps, és a dir, que es van veure condicionats per la durada del noticiari i per les limitacions espacials d'un diari.

Ara bé, després de la repercussió que la vaga general va tenir a tot l'Estat i, en concret, a la Garriga, i de la propaganda que se'n va fer dies abans, no es pot entendre que cap publicació del municipi considerés aquell dia com a notícia. Precisament pel fet que no es produïssin destacats aldarulls, les revistes locals haurien d'haver explicat com es visqué la vaga a la Garriga perquè les expectatives d'aquesta eren molt grans. Hauria estat interessant pels lectors saber què en pensaven els seus conciutadans i quins motius els varen dur a adherir-se o no a la parada convocada pels sindicats.

Ras i curt: el periodisme hauria de poder satisfer un públic majoritari, així com explicar la veritat dels fets, sense ometre ni variar informació. En aquest sentit, la vaga a la Garriga s'hauria d'haver cobert i s'haurien d'haver analitzat les seves conseqüències, bones o dolentes, més o menys significants, perquè l'interès que suscitava aquesta convocatòria radicava en saber la quantitat de treballadors que s'hi unirien, fins i tot a nivell local.