La veritat és dolça i amarga

Els FGC estan plens de joves amb maleta que tornen cap a casa

Els ferrocarrils són un dels mitjans principals usats pels estudiants per reunir-se amb la seva família

a

És un divendres de desembre i l’estació dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya de la Universitat Autònoma de Barcelona està plena d’estudiants amb maletes que tornen a casa per passar el cap de setmana amb les seves famílies.

El bruit que fan les veus dels viatgers ressona dins del recinte de l’estació. Les seves converses s’entrelliguen unes amb les altres, però si s’afina l’oïda es pot distingir el diàleg que intercanvia un grup d’estudiants format equitativament per dos nois i dues noies assegut davant d’un ordinador portàtil.

NOI 1. (Dirigint-se a NOI 2.) Realment no la suporto.
NOIA 1. De qui parleu?
NOI 1. De la Rosa Vergés. No recordes què va fer l’altre dia? A qui se li acut venir a classe i així perquè sí amenaçar-nos amb un suspens general... De veritat, quina poca professionalitat.
NOI 2 i NOIA 2. (Alhora.) Tens tota la raó.

Els quatre estudiants segueixen parlant i discutint sobre temes que els interessen: exàmens i treballs, programes de televisió com Àgora o Crackòvia i l’últim concert d’en Pep Sala.

Prop d’aquests estudiants, dues noies estan compartint una conversa poc agradable. Una de les estudiants, amb veu trencada pel plor, mostra la seva tristesa i disconformitat vers els suspens del seu últim examen de biologia. La seva companya intenta animar-la amb paraules de consol, però no sembla que la seva bona voluntat resulti gaire efectiva ja que les llàgrimes de la primera noia incrementen a mesura que passen els minuts.

Falta un minut per l’arribada del ferrocarril en direcció Barcelona i tots els estudiants de l’estació surten a fora a l’andana per agafar el tren. Dues noies es dirigeixen a una de les portes per sortir a l’exterior de l’estació. Una d’elles li comunica a la seva amiga que ha de prendre una decisió molt important, està indecisa i no troba les paraules més adients per poder explicar-se. D’altra banda, un jove amb molta pressa va corrents a buscar el ferrocarril que creu perdre, però hi és a temps.

El tren torna a prendre la marxa i es creua amb el ferrocarril de l’altra via en direcció Sabadell. L’estació es queda buida i roman en silenci. Però de seguida torna a venir gent que segueixen el mateix ritual que la majoria dels viatgers: comprar i validar el bitllet. Una d’aquestes persones, conscient que ha perdut el ferrocarril, es queixa desesperadament mentre tira a terra la maleta i es deixa caure sobre un banc. A poc a poc, l’estació torna a omplir-se d’estudiants que també volen tornar a casa per passar un bon cap de setmana.