Benvolgut Sr. Pons,
Potser es preguntarà sobre què anirà la carta d’avui. He pensat que les fonts d’informació pot ser un bon tema a tractar, sobretot després de llegir el “cas Raval” que vostè explica a la setena carta de Cartes a Clara. No vull que el que vaig a dir ara soni rude ni prepotent, però, què s’han pensat aquells “periodistes” que no comproven la certesa de les fonts que consulten només per evitar que una notícia morbosa no acabi esdevenint falsa?
Els meus professors d’Escriptura en premsa sempre ens recorden que per publicar una informació cal contrastar-la quantes més vegades possibles millor. La teoria explica que “el periodista val el que valen les seves fonts”. Aquesta sentència és sempre vàlida. Pensem-hi. Si un comunicador decideix consultar més d’una font per determinar si una informació és o no certa, podrà ser considerat un bon professional. Per contra, no serà un òptim periodista aquell que consulti fonts poc fiables o, directament, no en faci ús. Per dedicar-se al periodisme cal, primer, tenir una bona agenda.
Seguint en aquesta direcció, un bon periodista també ha de tenir una gran capacitat per valorar la informació de les seves fonts i, endemés, per redactar-la adequadament i per servir-la de manera immediata al públic. El periodista té la potestat d’administrar, en part, el dret a la informació de tot ciutadà, ja que el professional de la comunicació és el responsable de gestionar les notícies que sortiran a la llum. Així doncs, penso que la professionalitat d’un periodista rau en la seva honestedat per distingir la credibilitat de les fonts d’informació i per voler exercir bé el seu ofici mitjançant l’única intensió d’explicar la veritat.
Cordialment,
Alba Mora
Potser es preguntarà sobre què anirà la carta d’avui. He pensat que les fonts d’informació pot ser un bon tema a tractar, sobretot després de llegir el “cas Raval” que vostè explica a la setena carta de Cartes a Clara. No vull que el que vaig a dir ara soni rude ni prepotent, però, què s’han pensat aquells “periodistes” que no comproven la certesa de les fonts que consulten només per evitar que una notícia morbosa no acabi esdevenint falsa?
Els meus professors d’Escriptura en premsa sempre ens recorden que per publicar una informació cal contrastar-la quantes més vegades possibles millor. La teoria explica que “el periodista val el que valen les seves fonts”. Aquesta sentència és sempre vàlida. Pensem-hi. Si un comunicador decideix consultar més d’una font per determinar si una informació és o no certa, podrà ser considerat un bon professional. Per contra, no serà un òptim periodista aquell que consulti fonts poc fiables o, directament, no en faci ús. Per dedicar-se al periodisme cal, primer, tenir una bona agenda.
Seguint en aquesta direcció, un bon periodista també ha de tenir una gran capacitat per valorar la informació de les seves fonts i, endemés, per redactar-la adequadament i per servir-la de manera immediata al públic. El periodista té la potestat d’administrar, en part, el dret a la informació de tot ciutadà, ja que el professional de la comunicació és el responsable de gestionar les notícies que sortiran a la llum. Així doncs, penso que la professionalitat d’un periodista rau en la seva honestedat per distingir la credibilitat de les fonts d’informació i per voler exercir bé el seu ofici mitjançant l’única intensió d’explicar la veritat.
Cordialment,
Alba Mora
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada